Aquell día no tenía gens de ganes d'anar-hi. Era un divendres lleig i nuvolós, i això em feia una ràbia increible, em posava de mal humor. A més, les poques ganes de vestir-me podien amb mi. Em vaig deixar caure al sofà d'aspecte antic, però solemne, amb el seu tapissat de flors petites de color crema amb fons verdós, tocant el blanc. La caixeta de cigarretes, que jugava a amagar-se entre els blans coixins, no volia que m'oblidara, encara que fos lleugerament, de la fam que tenia. Mentre es consumia el tabac pensava en la psicòloga, i em pregntava el perquè de la seva seriesa. Hauria fos graciós poder-la veure, donant voltes per la consulta, esperant la meva visita i maleïnt-me pel temps perdut. O potser que fins i tot se'n alegrara de la meva falta d'interés, crec que no em tenia cap tipus d'afecta, i ni tan sols s'interesava un mínim per allò que li explicava. Estava perduda, no trobava el diagnòstic adequat al meu cas, i això la treia de polleguera. Odiava no tindre tot sota control. Em feia fàstic.

Encara que plovia, la calor de l'Agost no desistia en fer acte de presència, de forma que em vaig veure obligada a mantenir la finestra oberta encara que l'aigua regalimara per l'interior de la paret. Així el vent, més fred del que estava el meu pis, que havia passat tot el matí al sol, ocupara amb el seu encant tota l'estança. Davant el meu edifici, situat clarament als suburbis, s'extenia una vasta superficie d'herba i terres cultivables, mesclat amb arbres dispersos que, a més, li donaven un toc especial. Els Pensaments al.lilats que cuidava sobre l'àmpit agraïen la'igua que els caia del cel, mentre jo disfrutava d'aquell aroma a terra mullada que tant boja em tornava, i que podia sentir gràcies a la ubicació del pis. Alguna cosa bona havien de tindre els dies grisos.

+++

Más en próximos capítulos!

Por cierto Nordic! Me apunto al Blog&Beers, no se porque no puedo dejar comentarios en tu blog. Viva la Kriek, pero enfin, me conformaré con una SanMiguelcilla... ;P